Festa de l'Aiguardent

La utilització, i el coneixement, de l'espígol a la Terra Alta té arrels molt profundes: Pius Font i Quer, l'any 1915, durant la seva estada als Ports, ja ho va constatar quan anant acompanyat per un guia d'Horta, anomenat Sovatger, el va impressionar pels seus coneixements de les plantes i va dedicar-li un article ("La justa observació") on esmenta, en relació als espígols:

"Senyor, em digué nòstre guia, ací bax hi ha l'Espígol, vègil; però més amunt, cap als Ports, veurá una altra planta diferenta, es l'Espígola.
L'Espígol d'Horta es nostre Barballó (Lavandula latifolia), i l'Espígola és l'Espígol, del Pirineu (Lav. officinalis)" (sic).

Avui sabem que les dues espècies s'hibriden freqüentment i originen la Lavandula x intermedia, que a Provença nomenen lavandin i, seleccionant algunes races seves, es cultivada en grans extensions.

L'espígola, científicament, va rebre altres noms, a més de Lavandula angustifolia: L. officinalis, L. spica, L. vera i L. vulgaris. Per altra part, la L. angustifolia té dues subespècies: la L. a. subsp. angustifolia, que ocupa la seva àrea de distribució oriental, i la L. a. subsp. pyrenaica, pròpia dels Pirineus i del quadrant NE de la península ibèrica.

L' espígola dels Ports correspon a la Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica var. turolensis, que és la més meridional.

Aprofitant el coneixement i la tradició dels espígols a la Terra Alta, el Parc Natural dels Ports i l'Ajuntament de Prat de Comte van crear, a tocar del centre d'informació del parc, un jardí amb les diferents espècies d'espígols, on s'indica el seu nom i l'àrea on viu cada una.

Durant la Festa de l’aiguardent, al Museu dels baixos de l’Abadia, hi podeu trobar el gran alambí de destil.lacio d’Espígol, on us explicaran els secrets de la tècnica i podreu adquirir essència, hidrolat i bossetes de gra del mateix.